-53- EL CAGATIÓ: UNA SOCA, UN PARENOSTRU, UN VERS I UNA CANÇÓ-Cantarella per fer cagar el tió d'Arbúcies

    EL TIÓ 

  

En altre temps no li      donàvem menjar al cagatió  o tió. Sidecans,  li  donàvem la pela de les trumfes, quatre ossos, els espigots, tavelles de fesols, nesplos neulats, deixies de casa,... ni aiga no li oferíem. Era ell que havia de cagar bo i dolç!!! Tampoc no tenia cara, cosa que m'agradava més que ara i també el feia més màgic. Calia, això sí, resar un "parenostru" abans de fe'l cagar. L'encanteri que es desprenia d'una soca o d'un tronc de bosc ressec, sense cap més afegit i que, després d'have'l garrotejat tot cantant, encara en sortissin tots aquells prèmits et deixava embruixada. 

Aquell tió no era tan excessiu en detalls i te'l podies imaginar al teu gust. I em fa por que, després de nas,  boca, barretina,... i tot el que se li ha anat  afegint, no    trigaran gaire a posar-li també braços i cames. I veient      l'enrenou, fugirà cames ajudeu-me i ja l'haurem vist prou.

 

                             

♫♬ 🎜Caga tió pel nostru senyor,   ♫♬🎜🎝🎜♬

pel pare i per la mare i per mi no!    ♫♬ 🎜

              (més endavant es va canviar per:)

pel pare i per la mare i per mi un bon piló!     ♬🎜🎝🎜