EL IEISME TENIR "PAIA A L'UI"
Aquí us posaré una colla de paraules que ioditzem: paia, ui, poi, bavaies, escanteiar, bataiaies, papaiona, gargai, estovaies, vui, tovaió, Sorrai, tai, taiar, oreia, blancai, vermei, veia, ceies, paiasso,... a més hi ha coní, fiol i païssa que n'haurien de doblar la i però en suprimim una.
(Tota aquesta colla de mots no constaran al recull general)
El IEISME és el canvi que fem de pronunciar una -LL- per una -I- , com al títol de l'entrada, al qual hem canviat el so [ll] de palla per pronunciar paia amb [i].
Hi ha dugues menes de ieisme. Un és defecte de pronúncia molt estès que
consisteix a substituir sempre el so -[ll], per un aproximant
semivocal —[i]. Cal, d’altra banda, no confondre aquest terme amb
el ieisme històric: un parlant que
digui [i]una i u[i] és ieista; un altre
que digui [ll]una i u[i]
és un parlant d’una varietat patrimonial i aquest és el cas d'Arbúcies; que diferencia perfectament la paraula cuní (nom d'animal) de la d'anar conill (anar despullat); finalment, un parlant que
utilitzi les variants [ll]una i u[ll] no és ieista —pronúncia que coincideix amb la de la varietat estàndard.
(Tota aquesta colla de mots no constaran al recull general)
Aquí una altra colla de paraules que a Arbúcies no ioditzem: sitrill, ella, vedella, malla, fill, pinzell, llet, llop, llot, llaurar, cavall, lluna, muller, poll, gralla, budell, gallejar, coll, collir, conilla...
I al final acabarem amb una paraula que segons la normativa va amb -i- però nosaltres la fem amb -ll- llagurt. D'aquesta manera fem el procés a l'inversa.
O sigui que fa el procés a l
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada