-16- MÉS CANVIS PER FACILITAR LA PRONÚNCIA

MARRAMANGO o MARREMANGO

La llengua oral i la llengua escrita no sempre es comporten de la mateixa manera. La llengua escrita està subjecta a una sèrie de normes (ortogràfiques, morfosintàctiques, lèxiques...), mentre que la llengua oral no té una estructura tan rígida. Tendeix a facilitar la pronúncia. També se'n diu llenguatge col·loquial o familiar.

Entre els fenòmens més característics d'aquesta "llibertat" de la llengua oral hi ha els que els lingüistes anomenen "assimilacions" i "dissimilacions". L'assimilació és el procés pel qual un so adopta característiques fonètiques d'un altre so pròxim; per exemple, istiu per "estiu", en què la vocal neutra s'assimila al so de la "i". La dissimilació, en canvi, és el procés pel qual dos sons iguals o semblants tendeixen a diferenciar-se; per exemple, vegila per "vigila".

Aquí introduïm una colla de paraules que tenen aquestes característiques: sitrill, mosai, marramango (maremàgnum), poder (potser), gavinet, betzina, orquesta, funbol, mistec (bistec), domés, dingú, quansevol, tiosc, etivocar, bora nit,...i d'altres com aquests, que ja hem publicat a l'Arbuciari.